LA VEU DELS DISCAPACITATS

.
.
El Parlament balear va obrir ahir els seus escons a un grup de discapacitats físics i mentals que no van dubtar de retreure als polítics l'abandonat que se senten. La Llei de Dependència, diuen, ha suposat "poc més que res"

VANESSA SÁNCHEZ. PALMA. La petita Rocío va arribar a les seves vides fa gairebé tres anys. Una nena en aparença guareix fins que se li va diagnosticar, no sense molt esforç, una alteració en un cromosoma que li impedia desenvolupar-se amb normalitat. "Fa sis mesos no caminava i amb prou feines sabia dir papà i mamà", recorda Estíbaliz Llanos. Avui és una petita feliç que encara desconeix que haurà de lluitar molt per assolir uns drets que, encara que donat|recolzat suport per la Constitució, no semblen tan garantits.
La història de Rosada i dels seus pares va ser una de les que ahir es va poder escoltar en el Parlament balear amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Durant poc més d'una hora, la presidenta de la Cambra|Càmera autonòmica, Maria Antònia Munar, va escoltar les queixes, suggeriments i peticions de prop d'una vintena d'associacions i entitats que reclamen una major implicació dels governants ja que, en paraules del president de la Unió d'Associacions i Centres de Minusvàlids de Balears (UNAC), Manuel Zafra, "ha estat una decepció enorme tenir una Llei de Dependència que ha suposat poc més que res. No serveix legislar i aprovar si després no s'aplica l'assolit", va subratllar.
Va ser una sessió plenària plena d'emocions, de problemes particulars i de molt sentit de l'humor. Beatriz Gómez, vinguda des de Menorca, va explicar|comptar el seu son|somni de convertir-se en cuinera. "Gràcies a la integració educativa he pogut estudiar, conèixer molts companys i sortir endavant". En el seu costat, Javier Blai, mestre, incidia en la necessitat d'apostar per l'educació inclusiva. "És cert que hem avançat i que en poc temps s'ha passat del zero al vuitanta per cent de joves amb discapacitat matriculats en diferents col•legis. Però fa falta més. Una societat plural i culta necessita irremeiablement valorar aquest col•lectiu". A l'afany de superació es va referir Cristina Robles, psicòloga de l'ONCE, quan va assenyalar la importància de la complicitat amb els empresaris. "Són persones que sempre estan disposades a aprendre i a donar més de si mateixa que d'altres. Això és un valor afegit a tenir en compte".



Visiblement emocionada va parlar davant de la sala del plenari Maria Bonet, mare de Ruth, una jove que sofreix paràlisi cerebral i que necessita atenció constantment. " Qui recorda|acorda l'assistent? Els nostres fills creixen i continuen sent dependents; nosaltres ens fem grans i no tenim les mateixes forces. Necessitem espais per respirar, per poder gaudir d'una mica de la nostra vida." Magdalena Vadell, presidenta de l'Associació de Sords de les illes va atacar directament al bilingüisme. "La llengua de signes s'aprèn en castellà, així que no serveix de res que subtitulin en català, és una altra forma d'exclusió". La falta d'intèrprets -només hi ha 4 especialistes per 2.623 persones sordes-, va ser una altra de les vistoses dades que ahir es van poder conèixer.
Després de la intervenció, molt aplaudida, d'Elbio Neri i Daniel Horrach, dos joves autistes que han complert el seu son|somni - "som bastants populars en l'Universitat-, va arribar el torn de les promeses. Va ser Fina Santiago, la consellera d'Affers Socials, Promoció i Inmigració, la que va explicar que durant el primer trimestre del pròxim 2010 es publicarà el decret d'atenció primària per garantir el correcte tracte a aquestes persones; a més s'aprovarà un decret de mínims que mira'l per la qualitat de l'atenció als discapacitats i es revisarà la forma de concedir els ajuts econòmics perquè siguin compatibles amb altres subvencions.