PERDUTS A LES AULES

Els inicis de curs són, invariablement, èpoques de desajusts i pertorbacions en el funcionament del sistema que susciten les protestes de la comunitat educativa. Retards en els nomenaments de docents, obres sense concloure o grups eliminats són part de les queixes habituals. Però hi ha col·lectius particularment vulnerables davant d'algunes d'aquestes situacions, que poden perjudicar de forma seriosa la seva evolució acadèmica. És el cas dels alumnes sords, als que la demora en la incorporació als centres dels intèrprets de llengua de signes -així com les condicions que treballen aquests, compartint centres o amb horaris parcials-, els provoquen sensació de marginació i els acosten|emboquen, en moltes ocasions, a la desmotivació.

El problema no és nou, segons un grup d'afectats que s'ha posat en contacte amb aquest diari, encara que la Conselleria d'Educació l'ha atribuït aquest any a la crisi econòmica, denuncien. "És un pretext, perquè aquesta situació es repeteix any després d'any i no se li posa remei", comenten.

La principal demanda d'aquests joves és que els intèrprets de llengua de signes siguin considerats com un membre més de la plantilla del centre i que hi hagi -si no un per a cada alumne sord, que seria l'ideal- almenys un en cada col·legi o institut on hi hagi estudiants sords. A més, reclamen que s'incorporin abans que comenci el curs i que treballin amb horari complet, una cosa que en moltes ocasions no es produeix.

"Bastant abans que comencés el curs vaig parlar amb el director i el cap d'estudis del meu centre i els vaig pregar que el setembre hi hagués ja un intèrpret. Van començar les classes i no n'hi havia", n'explica una de les afectades, que encara avui continua sense intèrpret.

El cas és que la Conselleria "sap perfectament" quan hi haurà un estudiant sord, ja que en formalitzar la matrícula han de lliurar un certificat de discapacitat. "La matrícula diu que jo sóc sord i, per tant, hauria d'estar previst que es destini un intèrpret al meu centre", consideren.

Mentre l'intèrpret no arriba, l'alumne sord està com perdut a l'aula. "Veig que parlen i oralizan i jo no entenc res", en diu una d'ells. "Si hi hagués un intèrpret, em sentiria integrada i còmoda", apunta.

El reconeixement oficial de la llengua de signes es va produir a Espanya el 2007, però no sempre es tradueix en una actuació real. Potser sigui necessari recordar, com assenyalen aquests joves, que "estem el segle XXI".